Seleccionar página

Acte 28J Dia per l’alliberament del col·lectiu LGTBIQ+

por | Jun 29, 2020

El 28J vam celebrar el dia per l’alliberament del col·lectiu LGTBIQ+ amb una marxa des de Sant Antoni a Sant Pere de Vilamajor i la lectura del manifest creat per les associacions: Gita de Bruixa, Dones de Llinars, Akelarre i Viladones, totes del Baix Montseny.

En què va consistir l’acte?

A les 11 del migdia vam convocar als vilamajorins i vilamajorines a la plaça de la Vila de Sant Antoni per pujar plegades cap a Sant Pere. 

Un cop a allà, a la plaça Montseny, els dos ajuntaments van fer la lectura del manifest institucional i posteriorment, dos persones del col·lectiu van llegir el manifet creat per les 4 associacions del Baix Montseny.

Manifest en motiu dels dies per l’alliberament del col·lectiu LGTBIQ+

Avui 28 de juny Dia Internacional de l’Orgull Lesbià, Gai, Transexual, Bisexual, Intersexual, Queer, entre d’altres; volem recordar aquelles persones que fa 51 anys es van revoltar a Stonewall contra un sistema que les discriminava socialment i institucionalment. El que al principi semblava simplement un enfrontament amb la policia en un petit bar novaiorquès, va acabar simbolitzant l’inici del moviment d’alliberació LGTBIQ+. 
Han estat 51 anys de petits avenços pel col·lectiu: l’OMS ha deixat de considerar l’homosexualitat com a una malaltia mental (encara que només fa 30 anys d’això), el matrimoni entre persones del mateix sexe s’ha aprovat a nombrosos Estats… Tanmateix, encara hi ha molta feina a fer. Actualment, de 193 països que hi ha al món, 72 d’ells criminalitzen les relacions homosexuals. Tan és així que, a la zona del Pròxim Orient, aquest tipus de relacions fins i tot es castiguen amb pena de mort; concretament a l’Aràbia Saudita, Yemen, Iran, Sudan, Somàlia i un llarg etcètera. 
Però no cal centrar el discurs en altres països, aquí també tenim moltes coses a millorar. Fa poc més d’un mes que es va fer viral un vídeo que mostrava com un policia local de Benidorm assetjava a una dona trans. És un error considerar que es tractava d’un cas aïllat; la LGTBIfòbia existeix i és sistemàtica. Aquells que juren garantir la seguretat ciutadana són els mateixos que ens recorden diàriament la nostra vulnerabilitat davant el seu poder.
De totes maneres, la discriminació cap al col·lectiu LGTBIQ+ a l’Estat espanyol a vegades no és tan evident com el cas del policia de Benidorm. La discriminació també es troba en els buits legals. Avui en dia no hi ha cap llei que impossibiliti al personal sanitari de realitzar intervencions quirúrgiques a les persones intersexuals al néixer. Intervencions que no es fan per una qüestió de salut, sinó per adaptar a la persona a les categories tradicionals d’home – dona. I el que s’amaga darrere d’aquestes pràctiques és una mutilació genital avalada per les institucions. 
Pel que fa a les persones trans, els seus drets també són vulnerats. Que la sanitat pública cobreixi l’operació de reassignació de sexe o no depèn exclusivament de les Comunitats Autònomes. A Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, La Rioja i Castella La Manxa l’operació no és gratuïta i pot arribar a costar uns 50.000 euros. I a les Comunitats Autònomes on sí ho cobreix la Seguretat Social, les llistes d’espera arriben fins als 7 anys (que en poden ser 50 si es realitzen 7 operacions cada any). Per no dir que encara no està gens normalitzat el fet que hi ha persones transexuals que no es volen hormonar. Cada transició és vàlida i totes hauríem de ser lliures de poder prendre qualsevol decisió sobre el nostre cos i els nostres genitals, sense haver de ser jutjades.
Per les raons mencionades prèviament, exigim que es prenguin mesures sobre aquelles persones que contribueixen en la discriminació sistemàtica del col·lectiu LGTBIQ+. Exigim lleis que assegurin a totes les persones intersexuals el dret legítim a no ser mutilades al néixer sense el seu consentiment. Exigim al Govern que gestioni de manera eficaç, ràpida i homogènia les operacions de reassignació de sexe arreu del territori. Exigim que també es protegeixi la llibertat sexual, afectiva i de gènere a altres Estats d’arreu del món. Perquè mentre hi hagin persones del col·lectiu oprimides, nosaltres també ho estarem. I finalment, demanem al personal educatiu dels nostres municipis que treballin la diversitat en la identitat, l’orientació sexual i la normalització de la vida afectiva de tots els col·lectius LGTBIQ+.

Ens veiem als carrers; la lluita continua!

Viladones, Gita de Bruixa, Akelarre i Dones de Llinars.